i Meditacions en el desert | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Meditacions en el desert

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.

Desenvolupament enciclopèdic

Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus. L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques. El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la franquista, que durant la conflagració les havia combatudes aferrissadament. Damunt d’aquest canemàs de fets viscuts, Gaziel sustenta un seguit de consideracions d’ordre moral (com ara una concepció històrica antiidealista), un discurs ideològic intemporal de tons pessimistes (al voltant de la condició humana) i una anàlisi desolada del propi cas personal. El llibre també ofereix reflexions freqüents sobre Catalunya i, sobretot, Espanya (objecte de violents dicteris), i sobre les ideologies en pugna en el món contemporani i una disecció permanent del panorama internacional al compàs dels esdeveniments que hi tenen lloc. Així, la repugnància instintiva pel comunisme va de bracet amb el desdeny per la inexperiència política dels EUA, incapaços d’assumir la direcció política mundial que una Europa, aleshores exsangüe i prostituïda, havia exercit durant segles. Un altre ingredient decisiu del llibre és la denúncia de l’acatament servil a la dictadura per part de la intel·lectualitat espanyola de més gruix (Marañón, Ortega, Azorín), que va renunciar al paper de consciència pública que hauria pogut orientar la convivència de postguerra. El llibre s’organitza a partir d’anotacions discontínues, que s’acaben així que Gaziel perd del tot l’esperança en el derrocament del franquisme. El periodista de pre-guerra, incapaç d’abandonar els hàbits de l’ofici, continuava veient el món en forma d’article. Al capdavall, doncs, aquestes anotacions no són sinó articles nonats. Per motius de censura, la versió d’aquest llibre incorporada a l’Obra catalana completa es publicà molt mutilada, raó per la qual no aparegué sencer fins el 1974 i a París.

Bibliografia

  1. Gimferrer, P. (1999), p. 5-6
  2. Llanas, M. (1998), p. 356-371.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
MLlP

Llegir més...