Passeig d’aniversari

Llibre de poemes de Joan Vinyoli.

Desenvolupament enciclopèdic

Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals. Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic. Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres. La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels significats quotidians, revelen sentits ocults i mostren la presència total de la realitat. Només aquestes paraules transmutades en símbols poden aturar el temps i fer, de sobte, entenedora la vida —el pas del temps, la malaltia i la mort— al poeta i al lector, que veu amb ell. Finalment, l’“Elegia de Vallvidrera” declara com és d’inacabable aquest viatge per les paraules, la darrera pertinença del poeta. També expressa com, en els camins desdel subconscient, que les imatges dicten, fretura per la veritat i cerca els sentits primigenis per oferir-los solidàriament. Records i experiències resten per sempre entesos en l’equilibri únic del mot, il·luminador i transformador de l’«àrid hivern» en «fèrtil juny» i constaten la fe única i definitivaen la poesia i la identificació final entre paraula poètica i poeta. El passeig amb bicicleta rere la precària estabilitat tot just aconseguida forneix la metàfora amb què l’autor no tan sols titula el volum, sinó que simbolitza el viatge iniciàtic vers l’interior, d’on brolla la creació. El to sovint imprecatiu i dialògic i la rotunditat de les imatges forneixen la base estilística del llibre al costat d’una força insòlita dels colors, els objectes i els paisatges. Nascuts a Vallvidrera el 1980, els poemes de Passeig d’aniversari foren revisats per l’autor el 1981, com a reacció a una crisi personal i poètica, i publicats al juliol del 1984. Vinyoli el considerà el seu llibre més important i la seva més transcendent meditació lírica.

Bibliografia
  1. Bou, E. (19841)
  2. Carbó, F. (19912), p. 74-77
  3. Macià i Costa, X. (2001), p. 674-675
  4. Parcerisas, F. (1991), p. 132-151
  5. Sala-Valldaura, J.M. (1985), p. 113-116.
Vegeu bibliografia