Desenvolupament enciclopèdic
Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany. La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià. Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort. L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor. Com un oratori polifònic, la trajectòria vital i artística d’Enric Ribera (en especial, la relació afectiva amb la seva germana Empar) és suggerida des de perspectives diferents i projectada en el context històric, social i cultural des de les acaballes del s. XIX fins a la dictadura franquista. El fil de l’experiència íntima s’entrelliga amb la implicació pública de l’actor, per mer oportunisme, amb l’organització revolucionària del 1936-39, i, en la postguerra, amb el règim franquista. El contrapunt real del personatge fictici l’ofereixen tant les circumstàncies històriques de l’època com l’actitud ideològica de l’escriptor Jacinto Benavente. Talment un collage, les dades de la biografia fictícia es barregen amb textos teatrals de Benavente, fragments de lectures infantils i articles periodístics. En termes formals, adopta una solució —allunyada dels esquemes del teatre èpic a l’ús— que rebutja la progressió narrativodramàtica i que crea una «simfonia biogràfica» basada en la fragmentarietat i l’el·lipsi. L’obertura exposa aleatòriament els fets, mentre que els quatre temps del cos de l’obra segueixen, d’acord amb un ritme líric, impressionista, una mínima successió cronològica. Fou estrenada pel Teatre del Celobert, el 1977, sota la direcció de Joan Ollé, dins del Festival de Teatre de Sitges. Obtingué els premis Ciutat de Granollers 1972, Crítica Serra d’Or 1975, i Ciutat de Barcelona 1978. Ha estat traduïda al castellà pel mateix autor.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Benach, J.-A. (1973)
- Benet i Jornet, J.M. (1982), p. 7-28
- Carbó, F. (1993)
- Fàbregas, X. (19753)
- Pérez González, R. (1998), p. 66-71.