Desenvolupament enciclopèdic
Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials. Un aristòcrata il·lustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant. El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort. El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’actor ha de convertir-se en el personatge i no pas fingir-lo fredament. Per posar en pràctica els seus plantejaments, ha escrit una obra basada en la mort de Sòcrates i para una trampa a l’actor perquè interpreti, de manera sentida i natural, l’agonia del filòsof grec. La ficció es replega davant de la realitat fins a posar en qüestió les convencions socials i les impostures escèniques, tot demostrant-ne l’arbitrarietat. Ambientada a París el 1784, aborda una reflexió metateatral que s’inspira en els diàlegs del racionalisme il·lustrat i, en concret, en la famosa paradoxa del comediant de Diderot i en la figura del Marquès de Sade. Com a Plany en la mort d’Enric Ribera (1972) i, més tard, La caverna (1993), empra la ficció escènica per a especular sobre el fet teatral i la condició humana: la creació artística com un verí en la doble accepció del terme, les relacions de poder entre els éssers humans, els límits de les convencions en l’art i en la vida, la validesa de les teories interpretatives(de Diderot a Artaud), la moralitat o immoralitat de l’actuació humana, entre altres aspectes. Fou emesa per televisió des dels estudis de Miramar, dirigida per Mercè Vilaret, el 1978, i estrenada, amb direcció d’Orestes Lara, al Teatre Poliorama de Barcelona, el 1993. Juntament amb Plany en la mort d’Enric Ribera, és una de les peces de Sirera més conegudes internacionalment. Ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, l’eslovac, el francès, el grec, l’italià, el polonès i el portuguès, i estrenada en anglès, castellà, francès i italià.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Benet i Jornet, J.M. (19922), p. 210-214
- Carbó, F. (1993)
- Leal, J. (1997), p. 163-174
- Pérez González, R. (1998), p. 104-108.