OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

El temps de les cireres

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la de Montserrat Roig, publicada l’any 1977.

Desenvolupament enciclopèdic

Crònica irònica i mordaç de la classe mitjana catalana sota el franquisme. El retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona el 1974, després de dotze anys d’exili polític voluntari, li permet analitzar la petja de la dictadura i els comportaments socials i sexuals. A través d’un ampli fris familiar, es presenta la repressió sexual de la dona i la moral hipòcrita. Tot i així, la protagonista busca la conciliació amb el seu pare i la possibilitat de començar una nova vida al·ludida amb l’arribada de la primavera, de les cireres, com apunta el títol. Dividida en sis parts, el títol de cadascuna correspon a versos de poetes majoritàriament catalans i contemporanis a l’autora. La novel·la combina el simbolisme amb la necessitat documental de la protagonista que arriba a Barcelona dos dies després de l’assassinat de l’anarquista Puig Antich. Els diferents flashback presenten les relacions de les parelles: Patrícia Miralpeix i Esteve Miràngels, oncles de Natàlia; Joan Miralpeix i Judith Fléchier, pares de Natàlia, i Sílvia Claret Ventura i Lluís Miralpeix, cunyats seus. S’hi descriuen distintes formes d’alienació mental i sexual: la frustració, l’engany, la depravació sota una aparent normalitat que a voltes porta a la follia. Cal destacar la ironia sobre el model literari de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors a través dels versos que escriu Esteve Miràngels o l’alè de modernitat que representa, per contrast, la societat de la Segona República i que genera personatges femenins més positius com la mateixa mare de la protagonista. Pel que fa a Natàlia, nascuda l’any 1938, refà la història polititzada de la Universitat de començament dels anys seixanta abans de marxar, però el seu amor amb Emilio Sandoval, la presó i la ruptura posterior, no són més que altres formes de submissió. L’avortament rep un tracte destacat i remarca el clima enrarit i la ruptura generacional que representa la protagonista. El retorn a Barcelona implica assumir el país i l’inici de la maduresa en solitari. La novel·la estableix una clara sintonia amb l’obra de Mercè Rodoreda i amb el feminisme de Maria Aurèlia Capmany, autores amb qui Roig traça una genealogia literària. Constitueix la segona obra dins la trilogia formada per Ramona, adéu (1972) i L’hora violeta (1980). Obtingué el premi Sant Jordi de novel·la (1976). Novel·la traduïda al castellà, a l’italià i al xinès.

Bibliografia

  1. Castellanos, J. (19772)
  2. Charlon, A. (1990), p. 107-195
  3. Dupláa, C. (19961)
  4. Dupláa, C. (19962)
  5. Martí-Olivella, J. (1993)
  6. Molas Batllori, J. (1977)
  7. Nichols, G.C. (1989).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
LlJC

Llegir més...