Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art. Dividit en quatre parts: les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem, més un pròleg, “Enigma”. Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre. Quinaés la «imatge de l’emblema»?, és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i permanent? Comadira parteix —en la primera part— de la poètica barroca de les divises. El lloc del dibuix, però, l’ocupa una descripció diamantina, gràcies a la qual el jo líric s’objectiva i es compara problemàticament amb un objecte, animal o persona, alhora que intenta seguir el sentiment que ha fet saltar la molla de la voluntatformal i les evolucions contradictòries i decepcionants d’aquesta construcció formal. L’exemple més clar n’és el poema Falconeria. El llibre va adquirint densitat metafísica a mesura que el jo líric intenta respondre a la pregunta inicial. Desficis és un recull d’instants viscuts, despullats de l’anècdota per deixar-ne només la figura real de la vida humana feta de vida i mort («corrupció és vida»), joia i pena, dins una atmosfera sovint mefítica i obagosa. Triomf de la vida i Reqviem són poemes complementaris i mostres d’una poesia-pensament de molt alt voltatge. El primer —que segueix l’homònim The Triumph of Life de P.B. Shelley— és fet de preguntes a tots els estadis de l’existència en cerca de la deu de la vida, i acaba en un prec perquè l’home es faci càrrec del seu destí, que condensa tots els graons de la vida i del no-res i perquè el propi jo líric assumeixi aquesta altíssima llibertat de volar i d’arrecerar-se en el Nom (Déu?, la Paraula?). Amb Reqviem torna la reflexió pausada —leopardiana— sobre el temps viscut (Ara), que es transforma en meditació sobre els estralls del Temps i fins i tot, amb Job (41:6), sobre la incertesa del repòs en la mort. Llibre celebrat per la crítica, que hi ha vist una de les expressions més madures i intenses de la poesia catalana moderna, va rebre els premis Crítica Serra d’Or 1986 i de la Generalitat de Catalunya 1986.
- Arqués, R. (1992), p. 9-53
- Arqués, R. (1993), p. 13-54
- Masramon, N. (1989)
- Oller, D. (1986)
- Torner, C. (1994).