i Diccionari per a ociosos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Diccionari per a ociosos

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Libre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.

Desenvolupament enciclopèdic

Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster. A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme. Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intel·lectual de l’escriptor. Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original. Així mateix, es pot fer una classificació d’aquesta obra en dos grups, d’una banda, un conjunt de vint-i-set entrades que són veritables aforismes. Aquesta mínima expressió de la literatura d’idees, pels seus mateixos trets característics (brevetat, rotunditat lapidària, economia expressiva), està a mig camí entre el gènere inventat per Montaigne i la lírica, i, al mateix temps, està emparentat amb la parèmia. Aquests aforismes són un tipus d’assaig concís que no necessita cap argumentació, que amaga en la major part dels casos un ideal de saviesa o una reflexió ètica o estètica. Fuster domina la tècnica d’aquest tipus de text. D’aquesta manera, l’aforisme es converteix en el Weltanschauung a petites dosis, la càpsula del seu tarannà intel·lectual. De l’altra, un grup format per assaigs de temàtica i extensió molt diverses. L’obra, tant per l’estructura, com pel títol i l’ordenació que s’utilitza, recorda el Dictionnaire philosophique de Voltaire. A partir de l’ordre de les lletres de l’alfabet, Fuster reflexiona sobre qualsevol tipus d’assumpte. L’obra es presenta com una visió universalista que reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà modern, des dels aspectes més bàsics i quotidians a les crisis i inquietuds generals. En el llibre destaquen les entrades dedicades al sexe, a la lectura i la creació literària, a un objecte tan usual com és la cadira o a l’intel·lectual personificat en la situació que patí Erasme de Rotterdam. El gaudi en la lectura, el sabé transmetre en tots els escrits. A més, amb un desig, primer d’entendre i d’explicar-se, per a després mostrar i aclarir els dubtes. Aquest diccionari és el bagatge d’un lector intel·ligent icrític, que busca en l’interlocutor una reflexió, el llibre com una «màquina de fer pensar», com un estímul per a orientar línies de recerca i interpretacions incisives. Té traduccions en castellà (1970), en anglès (1992) i en italià (1994)

Bibliografia

  1. Iborra, J. (19821)
  2. Molas Batllori, J. (1967), p. 5-14
  3. Pérez Montaner, J. (19891), p. 157-172.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JBR

Llegir més...