Desenvolupament enciclopèdic
Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s. XIX. L’obra es basa en tres temes diferents: la revolució (la política), la indústria (l’economia) i l’amor entre els dos protagonistes. Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde Agustí Albors. Pel que fa al segon, la novel·la tracta el conflicte generat davant la introducció de les màquines per a substituir el treball manual dels obrers. Finalment, pel que fa a la parella protagonista, cal dir que la novel·la presenta el casament, per ambició i posterior desclassament, de Júlia amb Josep, propietari de la fàbrica on ella treballa, que ha esdevingut vidu. Encara que ella és més jove i pertany a una classe social més baixa, el casament permet el seu ascens social, sense donar importància a l’odi i al rebuig que rep de la classe benestant; amb tot, Júlia no oblida la mort del seu pare durant els fets del 1873, la qual cosa motiva el seu desig de venjança cap al grup social del qual ara forma part. Malgrat la voluntat historicista del relat, la protagonista de l’obra, Júlia, presenta un retrat físic i psicològic força complet que centra l’atenció del lector davant del tractament de la resta dels personatges, que resten actors secundaris d’un espai i d’un temps concrets. La novel·la està estructurada en deu capítols que evidencien l’evolució social i psicològica de la protagonista a partir d’un narrador en tercera persona que se situa fora dels límits del relat. La història es desenvolupa en el marc de la revolució del Petroli (revolta anarquista del 1873), que tingué lloc a la ciutat d’Alcoi. L’interès per aquest episodi de la història dels valencians, com també el tractament psicològic de la protagonista, han fet que aquesta sigui la novel·la de l’autora més llegida (actualment, trenta edicions) i estudiada per la crítica. S’ha traduït al castellà i a l’anglès.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Brilke, E. (1997), p. 366-370
- Broch, À. (19892)
- Charlon, A. (1999)
- Cortés Orts, C. (1999), p. 9-22
- Cortés Orts, C. (2003), vol. I, p. 365-380
- Garcia Grau, M. (2001), p. 7-47
- Robles, I. (1992).