i Pa negre | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Diccionari de la literatura catalana

Pa negre

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.

Desenvolupament enciclopèdic

Narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. El pare el té tancat a la presó per culpa de les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble. Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès de masovers. Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors. La història està narrada en primera persona i des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència. Una contemplació dual —viva i propera, però alhora freda i distanciada— que atorga a la novel·la una notable riquesa expressiva de la qual l’opció lingüística triada per l’autor n’és un dels elements primordials. El llibre es va construint en paral·lel a l’assoliment per part del protagonista de successius graus de consciència: sobre el clan familiar que l’envolta, amb les jerarquies establertes per la tradició i amb tots els secrets que a poc a poc va intuint; sobre els jocs amb els companys, innocents en principi i amb un grau de perversitat creixent; sobre el sexe, i, per extensió, sobre els aspectes tèrbols dels sentiments, simbolitzats en les figures ambigües dels joves malalts internats en un sanatori proper. Mentre al seu voltant el país es va recuperant dels estralls d’una guerra fratricida, l’Andreu viu com a espectador privilegiat el pas d’un món rural endreçat, savi i antic, ordenat pels ritmes marcats per la naturalesa i puntejat amb les dites i rondalles de l’àvia, al món dur i implacable del poble en el qual la supervivència està íntimament lligada als designis dels vencedors. L’Andreu adult que evoca el seu passat no dubta ni un instant a definir-se com un monstre sense escrúpols que sap que créixer és, bàsicament, assegurar-se el pa, ja sigui blanc o negre. I que aquest pa només el donen els que guanyaren la guerra i els que dia a dia guanyen també la postguerra. El color canviant del cel, el teló llunyà de les muntanyes, els jocs en els arbres i els camins que travessen el bosc formen l’univers que l’embolcalla, la petita pàtria contra la qual, després de la mort del pare a la presó, el solitari protagonista opta per ordir, conscient i fins a les últimes conseqüències, la seva traïció adoptant la ideologia dels vencedors. Pa negre ha estat traduïda al castellà. L’any 2004 va ser distingida amb els premis Joan Crexells, Lletra d’Or i Maria Àngels Anglada i el mateix any guanyà també el Premi Nacional de cultura en la modalitat de literatura.

Bibliografia

  1. Aulet, J. (20042)
  2. Doria, S. (2005).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JJIM
Llegir més...