Desenvolupament enciclopèdic
Conté un epíleg de l’autor a manera de poètica. Format per seixanta-nou poemes sense divisions. Autoretrat que actua a manera de tallafocs de la poesia anterior. El poeta dissocia la seva imatge de nen amb l’arribada de la vellesa i acull i protegeix el seu passat davant la inclemència dels anys. Aquest nou estadi li permet de revisar els temes de la seva obra amb una major profunditat i serenitat. A través de l’amor, de la vellesa, de la comprensió cap als altres, el poeta s’enfronta a la naturalesa humana: l’equivocació i l’error que, tanmateix, no provenen de la falsedat, sinó de la necessitat d’existir. La topografia vetlla perquè el record pugui salvar-se en uns motius pròpiament margaritians: edificis que han patit el pas del temps, estacions perdudes, trens, cases envellides. Així es constitueix el paisatge de l’ànima, que el poeta es mira des de fora. El món líric de Margarit s’expandeix des del jo, en la passió per l’amor i en el festeig amb la mort, en la justa fractura que atorga la vida de cadascú. El llenguatge és incisiu i clar perquè el poema hauria de resoldre, en la mesura que pugui, l’escac vital. La modernitat de Margarit consisteix a renovar a través de l’experiència immediata els grans tòpics i motius de la literatura de tots els temps. La idea de la caiguda en la figuració de la caverna, hom la troba en un poema com “Dèbil claredat” i el tòpic de la riquesa i el temps, a “La soledat”. O la recreació contemporània d’Helena a “Aeroport d’Atenes”. Al mateix temps, en la seva poesia funcionen amb molta efectivitat els codis culturals, essencialment de la música i de la pintura, impregnats d’experiència. A partir de distints correlats, exposa a les veritats essencials les preocupacions que el lector té a tocar: la família, la soledat, el dolor. Aquesta percepció sempre és molt física, motiu pel qual el poeta l’acompanya amb comparacions o imatges de degradacions quotidianes ben visibles; comparacions extretes del món laboral i del viatge com a estructura superior que, per explicar la vida, s’ajusten a la descripció de processos sentimentals complexos. El llibre obtingué el premi Crítica Serra d’Or de poesia l’any 2006.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Morante, J.L. (2006)
- Pardo, C. (2007)
- Pena, P. (2007).