Desenvolupament enciclopèdic
El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918, conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic. Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari: es distancia del concepte de llibre autònom i acabat; l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual. Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra realitat on es muda i s’exilia. El llibre fou escrit als antípodes del romanticisme: «quan dic jo sempre vull dir nosaltres», afirma l’autor. L’autoretrat es redibuixa un cop i un altre, no a partir d’allò que té d’individual, sinó del que pertany a la col·lectivitat humana, l’impersonal. Home de la multitud, la seva fesomia s’esquinça a l’interior del món sistemàtic i obsessiu dels processos onírics, es descompon en el joc calidoscòpic de miralls i equívocs, i acaba retrobant-se en la comunió dels personatges, en la subjectivació, fins i tot, dels llocs o dels objectes. La biografia, els espais familiars i l’íntim, quotidià, esdevenen inquietants, admonitoris: els canonges, els pagesos que amiden el camp, les sabates de l’estimada o els mil espectres de les viles, personatges tots ells, van teixint un discurs insòlit on s’acorden raó i follia. L’actitud lúdica, aventurera del seu verb excessiu contrasta amb l’estupefacció davant el dolor de la passió amorosa, del misteri que representa la vida per al jove que ha estat Foix l’any 1918. En el llibre hi conviuen les més arriscades provatures avantguardistes, la imaginació analògica de Lautréamont, l’associació lliure i surreal, amb les formes i llocs comuns que sovint manlleva d’Ovidi, dels estoics, de la tradició trobadoresca, de Marc, de Cavalcanti. Hi apareixen tant Paolo Uccello com Fernand Léger (Tubulem-nos!). L’orfebreria literària de Foix es desenrotlla, densa, en màgiques sentències i imatges connotades. Tot i la singularitat de la seva obra, la literatura de Foix no serà considerada una de les més originals i creatives de tota la literatura catalana fins als darrers anys de la vida del poeta.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Gimferrer, P. (1984), p. 85-95
- Veny-Mesquida, J.R. (1993), p. 5-106.