Desenvolupament enciclopèdic
El desig vehement d’investigació lírica porta l’autor a provar d’esberlar totes les convencions formals de la poesia. Esperit barroc i anticlàssic, Gimferrer fa de l’aparell teòric i lingüístic de la literatura el tema central del llibre: mostra els referents literaris dels poemes, els paranys de la llengua que fa servir, la reflexió crítica sobre la poesia i, tot jugant amb aquests elements, compon una de les obres més radicalment innovadores de l’època. L’inici de la seva obra literària en català suposa el descobriment d’una llengua amb la qual «ja li és possible expressar-se en primera persona», a través dels records d’infantesa, als quals recorre, per exemple, dins el poema Tròpic de càncer, insòlits fins aleshores en Gimferrer. Tot i que l’ambigüitat de la consciència individual és un dels elements fonamentals del llibre, la salvatge proliferació de la seva identitat, fragmentada i tortuosa, se celebra en l’esclat de les perspectives i els nivells semàntics, fent dels poemes «un sistema de miralls / giratoris, lliscant amb harmonia». Els versos es dissolen en la irrealitat d’aquest joc, que revela i oculta la faç del poeta. L’obsessió barroca per la construcció d’autòmats i l’interès pel cubisme fan que multipliqui els punts de vista i posi en evidència el procés de creació del poema per desmantellar-lo tot seguit, incorporant reflexions sobre la naturalesa del llenguatge, anècdotes literàries o citacions en altres idiomes seguides de reminiscències biogràfiques. L’autor observa que la poesia és un esforç de coherència, però també gaudeix de la desfeta d’un món, quan contempla com la paraula perd l’aura i el seu antic «poder taumatúrgic». Quan, fatalment, esquinça el text cercant la poesia darrere els miralls. Els salts abruptes, la sintaxi dislocada i càustica, les llargues cadenes d’imatges sorprenents i la intersecció de plans verbals produeixen un efecte de collage avantguardista, en què és ben evident la influència de Brossa i de Foix. Ben lluny de la major part dels poetes catalans dels seixanta, Gimferrer s’impregnà de la poesia d’autors com Pound, Wallace Stevens i Octavio Paz.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Chlanda, C. (1979), p. 405-413.