Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós. Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme. L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). Els 350 versos d’«In memoriam» obren el llibre amb la infància a Reus i el record de la guerra. Ferrater, emperò, no és un cronista: parla d'un dolor immemorial i emblemàtic, d’un terror «que no és d’Alemanya, sinó de l’ànima», com diu el vers que tanca «S-Bahn». Els poemes són càustics, dolorosament honestos, perquè l’autor no amaga la seva feblesa: s’hi referma i la vindica. L’inexorable pas del temps i la petjada de les dones són el centre irradiador de l’obra. L’erotisme viu i suggerit amb enginy es revela com l’autèntic mitjà d’indagació moral, un terreny de veritats eixutes, contundents. L’entusiasme pel cos adolescent, per la mirada renovada en l’estimada jove, dona sentit a la seva pròpia educació sentimental. Hi troba el joc agosarat, l’amor fet aprenentatge i formació de l’individu, encara no ancorat al mercadeig d’interessos. La literatura (a «Josep Carner»), com el cos de l’estimada, demana de ser entesa. Al llibre, li cal l’esforç dels amants, i, passant de mà en mà, en sap la semblança: el rerefons que els agermana. Sorprèn l’elegant austeritat de la llengua, l’eficàcia del seu to de diàleg i el gust per la narració. Amb una sequedat que mai no sembla d’intimitat o confessió, l’autor s’allunya de la tradició romàntica. Hi destaca la influència de l’actitud deliberadament moral de Marc, de Riba, de Foix, i de Catul, Montaigne, Shakespeare i altres anglesos com Thomas Hardy o Robert Graves. Fou guardonat amb la Lletra d’Or i amb el premi Crítica Serra d’Or de poesia.