Miquel Bach

(Sabadell, Vallès Occidental, 1945)

Poeta i crític.

L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre col·lectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla. Posteriorment va publicar Guillaguí (1978), de marcat signe experimental.

Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver (Temps, records, 1991, i Marines soledats: cartes a la Conxita Riera, 2000), Francesc Trabal (De cara a la paret, 2000, i Contes, arguments i estirabots, 2003) i Armand Obiols (Mirall antic, 1988). És autor de la monografia La Colla de Sabadell. Entre el noucentisme i l’avantguarda (2002). És fundador i president de la Fundació La Mirada.