Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc (1992) a quaranta-vuit anys. Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat: Una llum a la finestra (1994), País trencadís (1998), El jardí (2001), El somni de la raó (2004) i El temps de la terra (2007). Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana.