Desenvolupament enciclopèdic
És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocol·lectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apol·lo. Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s. XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s. XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse. També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars. A partir de l’aparició de Màrsias i Adila, Bartra va alternar fins a la mort l’any 1982 l’edició dels seus poemes èpics amb la publicació de reculls de poemes lírics breus. Bartra va trigar més d’un quart de segle a donar forma definitiva al poema. L’interès del poeta pel mite de Màrsias venia dels primers anys del seu exili mexicà. La primera mostra poètica era una composició breu titulada Cant que es va reconvertir en un poema menys curt titulat Mots al destí de Màrsias, que es va publicar al seu recull L’abre de foc (1946). Del mateix any 1946 data l’edició de Màrsias, la primera versió del poema, publicat a la “Col·lecció Lletres” de Mèxic. Insatisfet amb el poc relleu de la coprotagonista, Adila, Bartra reelaborà el poema transformant-lo en Màrsias i Adila, que va aparèixer a la Biblioteca Catalana de Mèxic el 1948. Aquesta versió va tenir una edició catalana publicada l’any 1957 a Barcelona per Editorial Selecta i prologada per Joan Fuster. El 1961 Bartra es va sentir insatisfet de nou amb el seu poema i d‘aquesta insatifacció en va sortir la versió castellana publicada a Mèxic l’any 1962 per a la revista “El Corno Emplumado”. La versió definitiva del text va aparèixer finalment l’any 1971 a Barcelona dins el volum conjunt Obra poètica completa, prologat per Francesc Vallverdú. El poema també va tenir una versió francesa del poeta Louis Bayle, anglesa de l’escriptora Margaret Randall, i portuguesa de la poeta Stella Leonardos. Màrsias i Adila narra la història dels efectes devastadors de la guerra sobre les vides de les persones i la vida de la comunitat. Contra el tema de fons de la guerra Bartra destaca els temes de la companyonia, l’amistat, el compromís, l’amor, el sexe, la família, la mort, la natura, el temps, la història, la identitat col·lectiva, l’esperança i la memòria. En l’aspecte formal és un poema dens en imatges, molt al·lusiu i al·legòric, i molt variat de registres tècnics i expressius.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espinós, J. (1999).