Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència. Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia (1978). La seva trajectòria continuà amb la novel·la Trena de cendra (1984) i el poemari Amat i Amic (1985), tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit. La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida (1993) i Interiors (1997), i fou recollida a Poesia completa (2005). Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa curta, centrats en l’anàlisi del món de la feminitat: El llit isabelí (1994) i Situacions insulars (1998). És mare de l’escriptora Sílvia Soler i del periodista i humorista Toni Soler.