i Josep Coll i Martí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Coll i Martí

Literatura catalana
literatura lit
Novel·lista.
Pessonada, Pallars Jussà,, 1949

Signa els seus llibres amb el nom de Pep Coll. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ha centrat tota la seva narrativa en el món dels Pirineus des d’angles diferents que barregen elements mitològics, històrics, costumistes i realistes. Ha incidit en el llegendari dels Pirineus en llibres com Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986), La bruixa del Pla de Beret (1991), Què farem, què direm? (1992), Muntanyes maleïdes (1993) i Viatge al Pirineu fantàstic (1996). Del conjunt de la seva obra novel·lística destaquen La mula vella (1989), centrada en la transformació econòmica dels Pirineus a partir de la dècada dels seixanta del s. XX; El segle de la llum (1997), una novel·la sobre la industrialització hidroelèctrica dels Pirineus; Per les valls on es pon el sol (2002), recreació del mite del Graal a les valls pirinenques, i El salvatge dels Pirineus (2005), guardonada amb el premi Sant Joan de novel·la. Altres novel·les del seu repertori són El pont de Mahoma (1995), El secret de la moixernera (1996), L’abominable crim de l’Alzina Graells (1999) i El rei de la Val d’Aran (2003). Ha recollit els seus contes a Totes les dones es diuen Maria (1992) i L’edat de les pedres (1993), i ha publicat, també, l’estudi lingüístic El parlar del Pallars (1991), Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1790) (1990) i Els arbres amics (2005). Amb Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia crítica i novel·lada de Bernardette, guanyà el premi Sant Jordi 2007.

Col·laboració: 
ICG

Llegir més...