Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies, Remei Margarit canta les seves cançons (1962) i La violoncel·lista (1964).
Com a escriptora publicà el llibre de poesia De la soledat i el desig (1988); en narrativa, Aquells temps, aquells amors (2001); en novel·la, Estimat John (1992, premi Ciutat de Badalona), El viatge (1999) i La confidència (2006); i els assaigs Acerca de la mujer (2002), La capsa dels fils. Coses del viure (2013) i La gota de agua del colibrí (2020, recull d’articles periodístics).
El 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya per la seva tasca com a membre i fundadora d’Els Setze Jutges.