Maria Àngels Ollé i Romeu

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 d’agost de 1937 — Reus, Baix Camp, 1 de setembre de 2019)

Narradora i pedagoga.

Col·laborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil (“In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort”) i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics (1963), El meu pardal (1964), El vaixell bromista (1965), El gat i el lloro (1966), Miau, miau (1971), Ric, rac, ruc (1971), El conte de la lluna callada (1972), Mel i mató (1973), Els gegants (1979), La nina (1979), L’ascensor (1979), De dia, de nit (1980), Quan era petita (1980), La família Massatard (1980), Els bessons (1980), Però no ho diguis a ningú (1981), Conte contat (1982), El joc del parxís (1984), El nap viatger (1987), El submarí groc (1988), Gronxa, gronxa (1989), El llaç de llana (1990), El joc dels cotxes (1992), Un conte sense cap ni peus (premi Crítica Serra d’Or 1994) i Beceroles (1997).