Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955. A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme. Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús Mundo Social (1969-76), propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme. El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’Oriflama, tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme, cristianisme, política i desigualtats socials: Ser catalán, ¿Qué es eso? (1984), Catalunya-Espanya: ficció i realitat (1988), Catalunya, un país mil·lenari (1989), Conèixer Catalunya (1990), Tot sobre Catalunya (1992), Ideologies i corrupció. Bisbes, polítics, ciutadans (1994), Això és Catalunya (1994), Nosaltres no ens donem per vençuts (1995), Perfil de Catalunya (2001), Estimada pàtria. Tenim el deure de sobreviure (2003), Contra la crueltat del món. Vuit humanistes en combat (2006), Carpe diem. Acompanyat dels clàssics (2010) i Teilhard de Chardin, l’apassionat combat d’un evolucionista total (2013).
Fou també autor de l’estudi històric La paraula cristiana (1925-1936). Crònica d’onze anys d’història (premi Recull d’assaig 1990), de la biografia Anton Cañellas: de la resistència democràtica a la tutela de la dignitat humana (2010) i de narracions (Visions del navegant, 1984, premi Josep Sol; Novel·la d'Andrea i altres relats no del tot històrics, 1992, premi Salvador Espriu; i Elisenda, escriu-me, 1996, amb Ricard Lobo). Col·laborador a la premsa diària, publicà sobretot als diaris Avui, La Vanguardia i a la revista Catalunya Cristiana. El 1975 i el 1982 rebé el premi Avui de periodisme pels articles Premsa catalana pel camí de futur i La plena identitat, camí de Catalunya cap a Europa, respectivament.