Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1991), cursà posteriorment un màster d’edició en aquesta universitat, activitat en què s’inicià professionalment a l’Editorial Cruïlla (1992-93). Posteriorment s’incorporà successivament a Columna (1992-2000), Planeta (2000-06) i, com a director editorial, a Edicions Destino (des del 2006) i al Grup 62 (des del 2014). S’inicià com a poeta amb el volum Ciutats i mars (1989) i continuà amb Els dies i tu (1991). Com a novel·lista ha publicat La casa de la platja (1995), Els amos del món (1997), Mentre Barcelona dorm (1999) i La ciutat invisible (2005, premi Sant Jordi), novel·la que amb una doble temporalitat, critica la transformació de la societat actual, a la vegada que recrea el projecte de gran ciutat amb canals que Carles III volgué construir al delta de l’Ebre al segle XVIII. L’obra ha estat traduïda a diversos idiomes. Participà en la biografia Capri, t’estimem. L’home, l’artista, el geni (1998). Ha col·laborat també com a crític a La Vanguardia (1990-2006).
Emili Rosales, en primer pla, amb Enrique Vila Matas
© Fototeca.cat
Escriptor, professor i editor.