OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

K.L. Reich

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.

Desenvolupament enciclopèdic

La novel·la evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945. Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen. Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys. Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic, Francesc, positiu i optimista, emmalalteix, a causa dels maltractament rebuts, i és assassinat; la mateixa fi, precedida de cruels tortures, espera a Weimar, un altre company, malgrat tractar-se d’un alemany coratjós, combatent en la Primera Guerra Mundial. De fet, la trama de la novel·la és l’evocació de les diverses actituds dels presoners, enfrontats a la situació límit que representa la vida carcerària, viscuda com «un patíbul col·lectiu». Dues opcions, per exemple, són representades per August i Rubio; el primer és un anarquista, profundament individualista, que fins i tot arriba a dirigir un camp, únicament per a espanyols, on la vida resulta més suportable. En canvi, Rubio, comunista, només treballa per l’interès del seu partit i d’aquells que en són membres. Hans Grupper, el comandant del camp, és un representant de l’esperit germànic, gregari i de gran crueltat, com ho demostra el tracte que reben els presoners, als quals fa patir fam i tortures físiques tan refinades com terribles, que desemboquen en morts atroces, que s’amaguen sovint sota suïcidis fingits: a les filferrades o simulant caigudes a precipicis. Al final, però, la dignitat de l’Home —en majúscula—, que han volgut arrabassar als presoners, resulta vencedora, i Emili assisteix a laalliberament del camp pels americans, que representa la llibertat per a ell i els que han aconseguit sobreviure. En la línia de Primo Levi o de Jorge Semprún, la novel·la és un notable exemple de gènere carcerari i demostra el gran domini tècnic d’Amat-Piniella i, sobretot, la voluntat de defensar la dignitat de l’home, fins i tot en una situació insòlita per la seva duresa. La novel·la va ser escrita el 1946, però la versió del 1963 va ser censurada pel mateix autor. Ha estat traduïda al castellà (2002).

Bibliografia

  1. Serrano i Blanquer, D. (20012).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
CAF

Llegir més...