Desenvolupament enciclopèdic
Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intel·lectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art: literatura, pintura i cinema. Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris (Pla o Manent, per exemple), Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor. De vegades els escrits parteixen d’una circumstància concreta —la reedició d’un llibre, la visió d’un quadre, una pel·lícula o una fotografia—, però la voluntat de Gimferrer es decanta per la recreació d’un moment puntual, autònom i marcadament visual, que ofereix al lector: «mireu», «acosteu-vos», escriu. Pels articles desfilen un gran nombre de personatges, sovint escriptors, des de sant Agustí a Pla, però hi ha també pintors i músics, de Goya a Miró, de Chopin a Louis Armstrong, sense oblidar els directors de cinema o els actors i les actrius, com Hitchcock o Greta Garbo, tan importants per a Pere Gimferrer. Ara bé, també hom troba figures contemporànies que s’han convertit en icones, com és el cas de Jacqueline Kennedy, perquè, com l’autor destaca, en els mites, s’hi troba el batec d’una època; com en el cas de les figures, també els escenaris són molt variats: ciutats prestigioses, com Venècia, París o Londres, sense oblidar aquells espais més propers a l’existència de l’autor, com el Turó Park o el tren de Sarrià, es fan així presents. Ara bé, malgrat la gran diversitat d’èpoques i de figures, hi ha un mateix tractament de la matèria narrativa per aconseguir que el que es narra sembli un moment o una anècdota que es produeix ara i aquí; destaca la gran densitat i mobilitat, en les denses evocacions, perquè hi ha canvis sobtats de figures i d’escenaris, de vegades només provocats pel mateix pas del temps. Amb un estil personal, molt controlat, on destaquen imatges eminentment poètiques, Gimferrer exposa una sèrie de temes, entre els quals cal esmentar l’actitud de silenci o de refús de l’intel·lectual, l’aprenentatge constant de l’artista, la voluntat de definir el moment actual i, sobretot, l’art, perquè, segons l’autor, en l’art es troba la veritat de l’home. Els Dietaris han estat considerats uns dels llibres més importants de la literatura actual. Han estat traduïts al castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (19882), p. 385-394
- Broch, À. (20061)
- Castellet, J.M. (1981), p. 7-17.