Integren el volum A trenc de sorra (1945-48); Vuit poetes (1948-52); La rambla de les flors (1952-54, premi Ossa Menor 1954); Algunes preguntes, algunes respostes (1954-56); Santa Maria de la fi dels temps (1957); Postals d’Itàlia (1956-65); Esbós d’una oda dialogada (1967); Nadala (1967); Suite del Cresta-Vermell (1969-70), A muntanya (1970); Sis ocells (1978); Uns quants poemes inèdits (1980-86) i Envits i contracop (1987-89).
La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del quotidià allò únic que pot esdevenir transcendent; és així que la poesia esdevé, per al poeta, una experiència del límit del real, de la vida mateixa. La realitat, però, és enganyosa, desconcertant: «Adéu, clavellet vermell / carregat de mentides», fins i tot la més innocent, com la que sembla referir aquesta cançó popular. El poeta opta, de vegades, per enfrontar-s’hi; d’altres, intenta desfer el caos per encaminar-se cap a l’absolut, però topa, sovint, amb les sorpreses que representa el quotidià davant les quals el subjecte adopta una actitud de perplexitat, fins i tot, davant d’ell mateix, com quan el mirall li retorna una imatge desconeguda. Transcendir el límit del real, doncs, sembla només possible a partir del dub-te i de la contradicció, entesa com a multiplicació i, alhora, com l’impuls d’anar cap a la totalitat.
El llenguatge, precís i rigorós, pren en la poesia de Sarsanedas un valor original, primigeni, a partir del qual, també, o precisament, el poeta pot transcendir la realitat que dèiem, una realitat múltiple que ell fa evident amb una poesia d’imatges surrealistes però que, tanmateix, parteix del concret, com la poesia de Salvat-Papasseit, de qui Sarsanedas se sent hereu. Fins a un cert punt ha rebut els premis Lletra d’Or i Crítica Serra d’Or 1990. Posteriorment, Sarsanedas ha publicat Cor meu, el món (1999), L’enlluernament, al cap del carrer (2001), Com una tornada, sí (2003) i Silencis, respostes, variacions (2005).
Bibliografia
- Alpera, Ll. (1997), p. 137-142
- Bou, E. (1987)
- Broch, À. (19893), p. 9-18
- Nadal, M. (19972), p. 171-176
- Triadú, J. (1997), p. 127-135.