Mites

Llibre de proses de Jordi Sarsanedas, publicat el 1954.

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic. La reflexió és duta a terme en un doble nivell: d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc.—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible un espai —l’Arcàdia— i un temps —l’Edat d’Or—, que el situen en un estadi al marge de la realitat. Altres proses, en canvi —“Mite del doblatge”, “Mite del Samarcanda”, “Mite d’una gosseta entre altres coses”, etc.—, es presenten com l’escenari del caos on l’única aventura possible és la lluita de l’ésser humà contra la mort, que, amb la seva multiplicitat de formes, l’aclapara i anorrea. L’individu es troba immers i dominat per les situacions més inversemblants, que evidencien l’absurd de la realitat, on els espais urbans anul·len l’arcàdia i la idea de temps esborra tot rastre d’intemporalitat. Uns i altres mites, però, es complementen i donen com a resultat global la complexa trajectòria de l’existència humana escindida entre dues veritats que es contradiuen, sintetitzades a la nota limi-nar que encapçala les proses i que esdevé la clau de lectura de l’obra. Els diferents personatges de Mites, escindits entre el somni i la lluita diària contra el quotidià, són éssers indecisos i fracassats que a la fi assumeixen allò més inversemblant.

Entre lírica i narrativa, Mites és una obra simbòlica, on abunden imatges i escenes de caràcter surrealista enmig de les quals l’autor opta pel distanciament en dispersar-se entre els diferents punts de vista de les narracions i gràcies al to irònic que plana al llarg del volum. Guanyadora del premi Víctor Català en la seva primera convocatòria del 1953, l’obra introduí un seguit d’elements nous que l’apartaven de la producció literària del moment.

Bibliografia

  • Campillo, M. (1988), vol. 11, p. 36-39
  • Dodas, A. (1990)
  • Llorca, V. (1997), p. 97-106
  • Molas Batllori, J. (19762), p. 5-17
  • Pla, Ll. (1979).