Vida i obra
Personatge polifacètic, i un dels més influents en la política, els afers religiosos, la cultura i la societat —com confirma El llibre de la baronia de Jaume Marc— de bona part del s. XIV, fou un dels més significats assessors del rei Pere el Cerimoniós, nebot seu. Fruí també de la confiança del seu germà Alfons, les festes de coronació del qual preparà manifestant-se amb un refinament propi d’un príncep renaixentista. Durant aquestes solemnitats, segons conta Muntaner, un joglar recità 700 versos seus fets per a l’ocasió sobre el regiment de la cort. Arran de la mort de la seva muller, Joana de Foix, amb qui s’havia casat el 1331, ingressà al convent de Sant Francesc de Barcelona (1358). El 1365 redactà unes revelacions, on coincideixen profecies molt diverses, de Joaquim da Fiore a Merlí, en les quals la divinitat recomana el trasllat del papa d’Avinyó a Roma, cosa que Urbà V feu breument el 1367, induït per l’escrit de Pere d’Aragó. El cisma motivà una sèrie posterior de noves revelacions a partir de l’any 1379. Com a tractadista politicomoral és autor d’una dissertació de caràcter agustinià sobre la funció de la monarquia, De vita moribus et regimine principum, i com a interessat en la història compongué uns Annals que s’iniciaven el 1321, escrits entre el 1355 i el 1358. Raimon de Cornet li dedicà el seu Doctrinal de trobar (1324), l’últim tractat de poètica elaborat al marge de les Leys d’amors, i Joan de↑Castellnou, el Glosari (1341) refutant-lo. Al seu voltant s’aplegaren versemblantment els poetes de l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Tingué quatre fills: Alfons, duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia; Joan, comte de Prades i baró d’Entença; Jaume, bisbe de Tortosa i de València, i Elionor, reina de Xipre.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espadaler, A.M. (2001).