Vida i obra
Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia. A Salamanca (1733) estudià lleis, grec i hebreu. Fou catedràtic d’hebreu a València (1746) i Salamanca (1747). Obtingué una canongia a la seu de Barcelona (1752), ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intel·lectuals catalans. Fou també canonge tresorer de Toledo (1759). Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia: amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo de Castilla, etc. El rei li encarregà el catàleg dels manuscrits castellans, llatins i grecs d’El Escorial. Feu viatges historicoartístics per Itàlia (1754) i pel País Valencià, Andalusia i Portugal (1782). Fou membre de diverses acadèmies espanyoles i europees. Passà els darrers anys de la seva vida a València. Redactà un gran nombre d’obres sobre matèries diverses (història, hebraística, numismàtica, epigrafia, relats de viatges, etc.), la major part inèdites. Com a bibliògraf, dugué a terme la reedició, revisada, ampliada i anotada, de la Bibliotheca Hispana Vetus de Nicolás Antonio (1788) i col·laborà amb Joan Sempere en l’Ensayo de una biblioteca... Adreçat a Carles III, redactà el memorial Por la libertad de la literatura española, per a la reforma dels col·legis majors universitaris (editat el 1991). Fou protector dels il·lustrats valencians a la cort.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bas Martín, N. (2002).