Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària (1950), i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra. Després publicà El temps de tants dits (1960), que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle (1966). L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn, llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula. El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa. El seu darrer recull original fou Poema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l’Ecologia (2001), i el mateix any hom publicà també l’antologia Obres poètiques.
Escriví l’obra teatral Volem vi, estrenada el 1964, i traduí obres de teatre d’Eugène Ionesco o Michel de Ghelderode (La balada del Gran Macabre, premi Josep M. de Sagarra el 1981), entre altres autors. També versionà al català poemes de Jacques Prévert i feu l’adaptació al català de nombroses cançons de Jacques Brel, entre les quals sobresurt El clar país, Léo Ferré i Henri Tachan. El 1988, dos anys després de l’aparició pòstuma de l’original en francès, publicà la seva traducció de la novel·la Un captiu enamorat de Jean Genet.
Patró de la Fundació Teatre Lliure, l’any 2006 obtingué la Creu de Sant Jordi i l’any 2010 rebé un homenatge de la ciutat de Badalona.