OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista i assagista.
Vilanova i la Geltrú, 1950

Vida i obra

Ha estat director-fundador de la ILC (1987-96) i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública. Amb Guillem-Jordi Graells va publicar La generació literària dels 70 (1971), llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària. El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973), que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or (1974) i que reflectia les formes de vida d’una nova joventut. Les dues novel·les següents, També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (1975) i Esquinçalls d’una bandera (1977), situaren la seva narrativa en els referents moderns i en l’experimentació i la investigació formal. Un nou llibre de narracions, de tall més tradicional, Novenari d’ànimes (1978), tanca una primera etapa creadora mentre s’inicia una obra assagística amb interessos diversos. Ha elaborat una obra memorialística amb el dietari Llibre d’hores (1975-1978) i el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995, premi Sant Joan). De les seves col·laboracions a la premsa, en sorgeix una àmplia visió dels protagonistes de la literatura contemporània recollida a Glossari d’escriptors catalans del segle XX (2003), A punta d’espasa. Noves glosses d’escriptors (2005) i a Pedra sobre pedra: tercer recull de glosses literàries (2007). Com a estudiós del XIX ha publicat Apunts d’història de la Renaixença (1984) i ha reflexionat sobre la transició i com encarar el futur a Repensar Catalunya (1989, premi Josep Vallverdí 1988). Com a biògraf o assagista s’ha interessat per Eugeni d’Ors, Pla Narbona, Roca Sastre, Alexandre de Cabanyes, Joaquim Mir, Antoni Gaudí i Enric-Cristòfol Ricart. També ha publicat llibres il·lustrats que segueixen l’hàbitat, l’art i la societat catalana: Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999).

Bibliografia

  1. Broch, À. (19802).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
AB

Llegir més...