Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista. Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari. El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada, un conte inspirat en les cròniques catalanes. L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa. També aquell any publicà les traduccions d’El diari d’un pobre home, d’Henri Duvernois, i d’Els amants singulars, d’Henri de Regnier. Fins molt més tard no escriví els tres contes compresos al recull A l’impuls de l’instint (1957) i l’assaig Barris baixos (1958).