De nom de bateig Joan. Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia. Ingressà al monestir de Montserrat (1945), on fou ordenat de sacerdot el 1953. Fou consiliari i primer director de Serra d’Or (1959-62). Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957. Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger (1988) i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer. Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma. Entre altres treballs, publicà: Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico (1965) i Liber orationum psalmographus (1972). Treballà també l’eucologia romana antiga i la litúrgia de les Hores. Entre el 1979 i el 1986 fou professor de llengua i literatura catalanes a la universitat de Roma i director tècnic de la comissió per a la revisió de llibres litúrgics hispanomossàrabs (1991). Entre les darreres publicacions cal assenyalar la introducció i la traducció catalana de l’obra d’Ildefons de Toledo, La virginitat de santa Maria (1995).