Miquel Arimany i Coma

(Barcelona, 1920 — Barcelona, 1996)

Poeta, assagista i editor.

Vida i obra

Conreà la novel·la: Eduard (1955), Una taca de sol (1968) i Si la vida ens digués sí (1988); la poesia: D’aire i de foc (1959), Cançons per a no cantar (1977), Petit poema de Catalunya (1977), Paisatges de Catalunya (1978) i De foc i d’aire (1982), reculls que aplegà a Poesia 1938-83 (1985) amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia. Restà inèdit l’extens Poema de Crist. Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 (1964), Per un nou concepte de la Renaixença (1965), I els catalans també (1965, premi J.Yxart 1964), L’avantguardisme en la poesia catalana actual (1972) i Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer (1986). És autor de la biografia Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967), de l’obra de teatre El comte Arnau (1968), i de les narracions La cabra i altres narracions (1984), i, dins el gènere memorialístic, de Memòries de mi i de molts altres (1993). A Versions de poesia (1986) aplegà poemes d’O.Wilde, P. Valéry, T.S. Eliot, i altres traduïts per ell. Fundà i dirigí la revista “El Pont”, una de les primeres amb continuïtat a la postguerra. És autor del Diccionari català general (1965-68) i destacat autor i editor d’obres per a l’aprenentatge del català. L’any 1984 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia
  1. Broch, À. (20071), p. 207-212
  2. Diversos autors (19854).
Vegeu bibliografia