Josep Maria Poblet i Guarro

(Montblanc, Conca de Barberà, 1897 — Barcelona, 1980)

Dramaturg, assagista i biògraf.

Vida i obra

Autor de formació autodidàctica. Exercí una notable activitat política a les files d’Esquerra Republicana. El 1939 s’exilià a França i després a Cuba i a Mèxic, on impulsà i dirigí els respectius elencs teatrals dels casals catalans. A l’exili col·laborà a El Poble Català, Catalunya i Ressorgiment. La seva producció literària està, en bona part, relacionada amb el teatre. Les seves primeres obres foren representades a Montblanc durant els anys vint: Ideals que s’imposen (1919), Sorpreses de l’amor (1920) i Allò que no es pot recobrar (1923). Obtingué diversos premis en els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili. Pel que fa a l’obra publicada a Mèxic, cal remarcar la novel·la Retorn (1942), les evocacions de Records vells i històries noves (1941), i les impressions de viatges de llibres com De Barcelona a l’Havana passant per Darnius (1942) i Terres d’Amèrica (1945), amb pròleg de Josep Carner. El 1947 publicà, a Tolosa de Llenguadoc, Tres mesos i un dia a Nova York. El 1948 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona, on escriví diverses obres de teatre, totes en la línia del vodevil, algunes estrenades als escenaris barcelonins, com ara Començar de nou (1950), Paral·lel 1934 (1953), en col·laboració amb Rafael Tasis, i Glòria i Amadeu, Societat Limitada (1957), protagonitzada per Joan Capri, entre d’altres. La major part d’aquesta producció roman inèdita. Publicà també els anecdotaris teatrals Un còmic de Barcelona (1954), De l’art i de la bohèmia (1957) i la monografia sentimental La Conca de Barberà (1961). Posteriorment es dedicà sobretot a la biografia i a l’assaig, amb títols com Enric Borràs (1963), Joan Capri (1964), Vida i obra literària de Santiago Rusiñol (1963), Les arrels del teatre català (1965), Àngel Guimerà (1967), Frederic Soler. Serafí Pitarra (1967) i Josep Robrenyo. Comediant, escriptor i revolucionari (1783-1838) (1980), entre d’altres. Cal mencionar també el testimoni autobiogràfic Memòries d’un rodamón (1976).

Bibliografia
  1. Bladé i Desumvila, A. (1981)
  2. Bladé i Desumvila, A. (1993), p. 110-111
  3. Ferrer i Puig, J. (2003).
Vegeu bibliografia