Miquel Pons i Bonet

(s'Alqueria Blanca, Mallorca, 1928)

Narrador i erudit.

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat. 

Ha publicat nombrosos assaigs —Cales de Santanyí (1962), Els oficis (1982), Santanyí, imatges d’ahir (1992), o, entre d’altres, Blai Bonet: el poeta i el paisatge de Santanyí (1999)— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés. A més, ha tingut cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps (1987), ha col·laborat amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura catalanes (1981) i ha publicat el recull de contes Quatre narracions (1981). En col·laboració amb Miquel Vives i Madrigal, ha redactat una Guia bibliogràfica de llengua i literatura catalanes per a les Illes Balears (1981).

Ha estat col·laborador de diverses publicacions com Lluc, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Estudis Baleàrics, i, entre d’altres, Dies i Coses. El 1964 rebé el premi Ciutat de Palma de novel·la per Poble i el 1967 fou guardonat amb el premi Ciutat de Manacor per Cèdules personals.