i Joan Pons i Massaveu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Pons i Massaveu

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narrador, novel·lista i poeta.
Barcelona, Barcelonès, 1850 — Barcelona, Barcelonès, 1918

Vida i obra

Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença, de primer com a poeta i després com a prosista, i col·laborà, entre altres revistes, a “L’Escut de Catalunya”, L’Aureneta, La Il·lustració Catalana i Revista de Catalunya. Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor (1893 i 1913). Com a poeta, publicà Menudalla (1878, 1887 i 1895) i Aires vells (1910), reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular. Molt més significativa i fecunda fou la seva dedicació a la prosa, quasi sempre dins el marc d’una poètica costumista que sabé harmonitzar intenció documental i sentit literari. Aquesta virtut es feu visible sobretot en la narrativa breu, als reculls Quadros en prosa (1878) i Caps i treves (1893), que recreen el món de la menestralia urbana, atenuen el sentimentalisme d’altres narracions i representen, bé que fidels a una poètica costumista idealitzant, una certa progressió cap al realisme. Aplegà narracions de tema rurala Trescant per les serres (1892) i de tema històric a A matadegolla (1899), publicà les novel·les curtes En Mitja-Galta (1880), que incorpora tensions passionals poc freqüents en el costumisme, i La dama negra (1898), i les novel·les La colla del carrer (1887) i L’auca de la Pepa (1889), no prou reeixides formalment, en què, al marge de qualsevol model extern actual, persistí en el tractament elegíac de la Barcelona popular, que perdia identitat en un context de transformacions profundes.

Bibliografia

  1. Cassany, E. (1992), p. 173-179, 216-223 i 300-310
  2. Pi de Cabanyes, O. (1974), p. 5-15.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
RPF

Llegir més...