Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València (on fou deixeble de J.↑Lorenzo Palmireno), fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló (1573) i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà (1578). És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis (València 1575; redacció definitiva: Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges), important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual. Fou traduït al castellà per Bernabé Soler (Tesoro de los niños: València 1615, Barcelona 1680 i 1684). L’obra serví de llibre de text a les universitats fins al s. XVIII. J.↑Villanueva veié a Bellpuig de les Avellanes una Gramàtica d’Erasme en romanç ab exemples de Ciceró (1582) de Pou, inèdita i avui perduda.