Vida i obra
Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí quasi continuadament fins el 1910. A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana, però entre el 1856 i el 1869 n’estrenà a Barcelona, habitualment a la Societat El Pireu, després anomenada Melpòmene, en la qual dirigí el portaveu “Las Candilejas” (1856-57) (foren publicades, entre d’altres, Fruta del siglo, 1855, i, la de més èxit, també a Madrid, la comèdia de màgia Estrella, o El castillo de los encantados, 1869). Contribuí, entre el 1864 i el 1875 (quan, segurament per motius professionals i familiars, deixà d’escriure’n), a la creació d’un nou repertori teatral en llengua catalana amb l’estrena de tretze comèdies d’un acte o més, en vers, totes publicades: Los banys de Caldetes, Un pollastre eixalat i La pubilla del Vallès (1865), A l’altre món, Les ametlles d’Arenys i Un embolic de cordes (1866), Fotografies (1867), La mitja taronja (1868), Les pubilles i els hereus, Les tres alegries i En lo camp i en la ciutat (1869), A bordo i en terra (1871) i Dones! (1875). Hi seguí la línia marcada, entre d’altres, pel Camprodon de La teta gallinaire i el Soler de Lo punt de les dones, amb originalitat i amb plantejaments molt directes, eficaços dramàticament, i amb realisme de situacions i de personatges, tot realçat sovint per un bilingüisme oportú referit sobretot al món dels indians. Entre el 1875 i el 1880 fou tres vegades diputat provincial, el 1869 i el 1877 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i el 1885 president del Certamen Literari d’Arenys de Mar.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Jorba, M. (2000)
- Palou i Miquel, H. (2000).