Vida i obra
Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural. Cursà els estudis de magisteri i comerç. Fundà una acadèmia (1931) a la qual dedicà pràcticament tota la vida. El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima. El 1929 fou nomenat mestre en gai saber. Publicà, també, dues novel·les: Esclavitud (1928) i Vida nova (1930). Però fou el teatre la seva més ferma vocació. Col·laborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intel·lectuals de l’època. De la seva producció dramàtica hom destaca: Poema d’odi i d’amor (1924), Santa Mare (1932), La tragèdia d’Antígona (1962), i Jesús, l’infant d’Israel (1962). L’obra més ambiciosa d’extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de N.S. Jesucrist (1948), que substituí el text d’Antoni de Sant Jeroni en les representacions de l’espectacle popular de la passió d’Olesa. Com a director teatral destacà, sobretot, per les innovacions artístiques i escèniques de la passió, considerades modèliques en el seu moment. Escriví, encara, altres obres que resten inèdites.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bassó, J. (1988), p. 12-57
- Pinyol i Torrents, R. (1988), p. 5-11.