Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència. Treballà per als comtes d’Empúries (1604-09), en diversos càrrecs jurídics. La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya, escrita en tres parts (primera part, en català, Barcelona 1609; edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32). Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E. ↑Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques. Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets his-tòrics i les llegendes, i amb moltes citacions d’autoritats. Tingué una gran influència en la historiografia immediata posterior. Recollí documents relatius a la història de Catalunya en els tres volums de Flosculi (Bibliothèque Nationale de París). Escriví un extens Dietari del 1601 al 1630, tot i que s’han perdut els volums corresponents al període comprès entre el 1611 i el 1620. Està escrit en una llengua familiar i conversacional, amb claredat expositiva i una certa ironia. Entre altres activitats poètiques esparses, participà en el certamen poètic en llaor de Ramon de Penyafort (1601), on guanyà el premi per a les poesies catalanes.
- Amelang, J.S. (2001), p. 279-297
- Casas Homs, J.M. (1975-1976)
- Miralles, E. (2002)
- Miralles, E. (20071), p. 107-127
- Pujol i Canelles, M. (1985).