Vida i obra
Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell (1901-10). Fou ordenat de sacerdot el 1910. Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell (manuscrit dels s. XIII-XIV), treball que enllestí el 1912. El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell”. El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII, procedents del bisbat de la Seu d’Urgell, considerat el primer recull de textos catalans transcrits a partir d’uns criteris filològics. Aquest treball inclou vint-i-vuit pergamins dels anys 1036-1269, escrits en gran part en català, entre altres documents. Altres treballs sobre documents en català medieval foren L’acte de consagració i dotació de la catedral d’Urgell, de l’any 819 o 839 (1917), Un altre manuscrit català de Flos Sanctorum (1919), El manuscrit de la Vulgata de la catedral d’Urgell (1923) i El breviari de Cuixà (1925). A més dels treballs d’interès lingüístic, publicà nombrosos estudis sobre història, litúrgia, hagiografia, art, cultura i escriptura. El 1946 ingressà a la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Rasico, P.D. (1998), p. 339-357
- Rasico, P.D. (1999), p. 185-196.