Vida i obra
Persona de conviccions polítiques radicals, estigué relacionat durant la dècada del 1920 amb els grups independentistes propers a Francesc Macià i amb el sector més crític del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) (amb col·laboracions a la revista “Lluita”). El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes i el 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català. Més endavant milità al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), fet que l’anà consolidant com a dirigent obrer. Escriví el fulletó Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), en el qual es mostra favorable al reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya. Durant la guerra col·laborà en nombroses publicacions (“L’Hora”, “Treball”, “Front”, “L’Espurna”, “La Batalla” i “La Terra”). Fou traductor, prologuista i anotador d’obres clàssiques del marxisme (de Marx i Lenin) i autor, entre d’altres, de De Pi i Margall al comunisme (1931), Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931) i Las interpretaciones del marxismo (1937). El 1939 s’exilià, primer a Mèxic i després a França. Col·laborà en diverses publicacions catalanes de l’èxode com “Quaderns de l’Exili”, La Nostra Revista, Ressorgiment i “Germanor”, entre d’altres. A Mèxic publicà també Oda a Sant Jordi (1943), poema narratiu d’influència sagarriana, i l’opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana (1943). Des del 1977, retornà temporalment a Barcelona.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Molas, J. i Gallén, E. (1988), vol. 11, p. 339-343.