Llicenciat en teologia (1887), fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona. Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps, i obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer: Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1919) i Flors i poncelles (1920).