OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Bernat Artola i Tomàs

Literatura catalana
literatura lit
Poeta.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 1904 — Madrid, 1958

Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians. Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor. Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps. Així, el 1928 publicà Elegies, amb el referent modèlic d’Ausiàs Marc i sota la influència de la poètica meditativa i metafísica de Josep M. López-Picó. Del 1935 és Terra, una selecció de textos satírics que acosten l’autor a alguns dels trets de l’avantguarda poètica valenciana. El 1947 aparegueren Poble i Llàntia viva, dos llibres en els quals poetitza de manera més íntima i sentida l’experiència dels anys de la guerra, amb majors preocupacions morals, amb menys presència del paisatge i sense acabar d’incorporar del tot les propostes vigents del postsimbolisme. La guerra i el seu desenllaç comporten, en el fons, un trencament en la trajectòria estètica de l’autor. Posteriorment encara aparegué un nou volum (Lledons, 1951), en el qual hi ha una recuperació de recursos populars. El 1983 se n’editaren les Obres completes, que apleguen força material inèdit.

Col·laboració: 
OGB

Llegir més...