Ignasi Riera i Gassiot

(Barcelona, 5 de gener de 1940)

Ignasi Riera i Gassiot

© Fototeca.cat

Escriptor i polític.

Nebot de Joan Oliver i Sallarès, és llicenciat en filologia romànica. Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969. Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds (1988-92 i 1995-99). De 1983 a 1991 fou secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Des del 2003 viu a Madrid. Col·laborador en un gran nombre de mitjans de comunicació (ràdio i premsa, bàsicament), ha treballat també molts anys en l’àmbit editorial.

Com a escriptor es donà a conèixer amb obres tant de ficció com d’assaig que donaven a conèixer les tensions de la immigració, les lluites obreres, els problemes de les ciutats suburbials de Barcelona i la confrontació del fet català amb aquestes realitats, així com les relacions Catalunya-Espanya. Amb el temps, aquesta preocupació social ha continuat en un primer pla de la seva obra, que ha anat incorporant referències a temes propis de la societat postindustrial. Dels seus llibres de temàtica més obertament social i política cal esmentar El Baix Llobregat: 15 años de luchas obreras (1976), Pàries, sindicalistes, demagogs: Notes sobre sindicalisme i cultura obrera (1986), La revolta dels perifèrics? (1987), Off Barcelona: Itinerari iniciàtic fora ciutat (1993), Opressió i resistència: El franquisme, 1939-1975 (1991), Els catalans de Franco (1998), Emigrantes y refugiados: El derecho universal de la ciudadanía (2002).

En un estil més periodístic però igualment crític i en el qual l’humor sol tenir un paper central, cal esmentar Bla, bla, bla (1988, Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira), Ellos las prefieren gordas (1989), ¡...Y yo con estos pelos!: Remedios, pócimas y consejos para inadaptados a la vida postmoderna (1990), Un diputat per no res (1992), Crònica apòcrifa dels catalans (1993), Viatgers de Barcelona (2000), Un català a Madrid (2004), La revolta dels avis (2005), i La infelicitat: Un estat de plenitud (2006), entre d’altres.

En els gèneres de ficció és autor de les novel·les Honorable míster R (1981, premi Andròmina), No arrenqueu els geranis (1984), El rellotge del pont d’Esplugues (1984, premi Ramon Llull), Esposa al forn (amb cebes): Per un canibalisme de rostre humà (1986), L’eficaç senyor Vials (1987) i El pacte de Formentera (1987), a més dels volums de narracions La pobra Norma Litz i altres contes (amb B. Padró, 1988), Natàlia i altres contes (1995) Lletra de batalla (1995), Contes de la ràdio (1996) la narració autobiogràfica Memòries d’un nen golut (2006, premi Roc Boronat 2005), el volum d’entrevistes imaginàries Los otros médicos (2003) i Les set vides del gat Giovanni (2006).

Ha publicat també les biografies Jordi Solé Tura: L’home, el país, la ciutat (1983), Candel, Paco o Francesc: Apunts per a un retrat (1988), El Meu oncle Pere Quart: Materials per a un retrat (1992), Joan Oliver / Pere Quart: L’inventor de jocs (2000) i Jordi Pujol, llums i ombres (2001) i també diversos llibres de gastronomia, entre els quals Els fogons de la nostàlgia (2000), Diccionari de cuina catalana (2002), Llibre d’hores del ben menjar (2003, premi Vives i Molins d’assaig sobre gastronomia) i Menja’t una cama (amb guarnició) (2006). També és autor del text autobiogràfic Un català a Madrid (2004).