Joaquim Roca i Cornet

(Barcelona, 1804 — Barcelona, 1873)

Assagista, periodista, poeta, traductor i censor.

Vida i obra

Estudià dret a la Universitat de Barcelona. Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto, Cyntio, Fels,Inarco Cortejano i Lampillo, col·laborà al Diario de Barcelonal, del qual fou un quant temps redactor únic, al “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña” i a “El Guardia Nacional”. Amb Manuel deCabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni. Fou censor d’impremtes i de teatres. Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, afirmà que «la falta no está en la escuela, sino en los que han abusado de ella», i publicà Ensayo crítico sobre las lecturas de la época (1847), contra el nou idealisme, el socialisme utòpic i el positivisme. S’havia distingit ja com a polemista des de “La Religión”, que fundà i dirigí, i “La Civilización”, i en les col·laboracions a “La Corona”, El Imparcial i La Verdad, i a “La Palma” i “La Fe”, de Mallorca. Amb Balmes, Ferrer i Subirana i Rubió i Ors, formà l’«Escola apologètica catalana» i insistí en la defensa del catolicisme amb la traducció d’obres religioses, com Armonías, de Lamartine, i Observaciones sobre la caída del Abate Lamennais, de Gerbert. A més, participà en la Biblioteca religiosa, Biografía Eclesiástica Completa i Vidas de los Santos, i publicà el drama La última noche de Babilonia (1848). Fou bibliotecari, notari i membre de l’ABLB i publicà els assaigs Juicio crítico de D. Leandro Fernández de Moratín, Elogio de D. Jaime Ripoll, El padre de familia, Estudios históricos, morales y literarios sobre la mujer, Una palabra sobre el Dr. D. Jaime Balmes, Noticia del Sr. D. Manuel de Cabanyes i Biografía del Dr. D. Cristóbal Marcé. Inclòs a Los trobadors nous (1858), feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals del 1860.

Bibliografia
  1. Bastinos, A.J. (1894), p. 285-290
  2. Freixes, A. (2000), p. 198-223
  3. Rubió i Ors, J. (1876)
  4. Valera, J. (1942), vol. II, p. 1319-1320.
Vegeu bibliografia