Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona (“La Corona de Aragón”) i Madrid (“La Correspondencia Ilustrada”, entre d’altres). Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català. A més d’Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms, bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866, i Romanços (1872), i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones. Frederic Soler feu clares al·lusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles (1865), en resposta a l’oposició que li va fer. Publicà, amb Teodor de Mena, Calabazas y cabezas (1865), un enfilall de sàtires breus en vers de personatges contemporanis.