OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Montserrat Roig i Fransitorra

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista i periodista.
Barcelona, Barcelonès, 1946 — Barcelona, Barcelonès, 1991

Vida i obra

Filla de Tomàs Roig i Llop. Fou alumna de l’EADAG, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intel·lectuals i culturals de l’antifranquisme militant. Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la universitat de Bristol (1972-73). Guanyà el premi Víctor Català (1970) amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novel·la Ramona, adéu (1972), inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres (1977, premi Sant Jordi 1976), i L’ hora violeta (1980), on es construeix una crònica barcelonina del s. XX des de la mirada, el protagonisme i la problemàtica de les dones de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix. A la dècada dels vuitanta inicià un segon cicle narratiu amb títols com L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989), que quedà malauradament interromput per la seva prematura mort. La militància activa en el camp polític i en el feminisme actiu impregnà també la seva obra periodística i assagística. Fou autora de notables obres com la biografia Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució (1976) o l’assaig històric Els catalans als camps nazis (1977, premi Crítica Serra d’Or 1978), que obrí un tema fins aleshores pràcticament desconegut, i de L’agulla daurada (1985), un llibre de viatges que és crònica i testimoni del cercle de Leningrad. En el camp del feminisme publicà ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres en busca de un nuevo humanismo (1981). Desenvolupà una àmplia ac-tivitat periodística en premsa col·laborant, entre altres mitjans, a “Tele-exprés”, Destino, Serra d’Or, “Triunfo” i a “Cambio 16”, i a la televisió, on excel·lí en un gènere com les entrevistes que recollí en diversos llibres: Retrats paral·lels (3 vol., 1975-78) i Personatges (2 vol., 1979) i que es convertiren en un gran fris de la intel·lectualitat i la societat catalana del moment. La reivindicació feminista la portà al teatre amb Reivindicació de la senyora Clito Mestres, estrenada el 1991 i publicada, pòstumament, el 1992. Pòstumament apareguéel llibre que recollia els articles que diàriamentpublicà al diari Avui fins a la seva mort, Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert (1990-1991) (1992). Els diversos assaigs sobre tema literari i reflexió configuren un dels seus darrers llibres: Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991).

Bibliografia

  1. Benet i Jornet, J.M. (19923), p. 7-17
  2. Broch, À. (19932)
  3. Diversos autors (19928)
  4. Glenn, K.M. (1993)
  5. Meroño, P. (2005)
  6. Pessarrodona, M. (1994)
  7. Picornell, M. (2002)
  8. Real i Mercadal, N. (2004)
  9. Simó, I.-C. (2005).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
AB

Llegir més...