i Josep Romeu i Figueras | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Romeu i Figueras

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, crític literari i historiador de la literatura.
Òdena, Anoia, 1917 — Barcelona, Barcelonès, 2004

Vida i obra

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Es doctorà en lletres el 1948. Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis (1944-48) i ideà (1946) un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ser institucionalitzat pel franquisme el 1947. Membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1946). Fundà i dirigí amb altres “Ariel” (1946-51). Recollí els seus poemes a Obra poètica (1951) i a Tots els poemes (1993, amb el poemari inèdit Tres cicles de retorn). Posteriorment publicà el recull Temps (1995), Versos a mitja veu (2000), Ésser i estar (2000), Imatges i metàfores (2002) i Poemes d’ara i de tornada (2006). L’any 2003 aparegué el volum autobiogràfic Quadern de memòries (premi Crítica Serra d’Or 2004). La seva obra crítica versa principalment sobre el modernisme, Joan Maragall, J.V. Foix i B. Rosselló-Pòrcel, entre altres temes. Fundà i dirigí amb J. Horta la col·lecció “Signe”, de poesia i assaig. Professor d’investigació al CSIC, adscrit a l’Institut Espanyol de Musicologia (1971-84) i professor de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-84), el 1972 ingressà a l’ABLB. Els seus estudis se centren sobretot en la poesia tradicional i de cançoner, la poesia del s. XVI, el teatre medieval i el popular (entre el 1961 i el 1969 organitzà i dirigí, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, nou cicles de representacions de teatre medieval), les formes poètiques antigues, llegendes i tradicions populars, etc. Entre les seves principals publicacions cal esmentar: El mito de “El comte Arnau” en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura (1948), les edicions de Cançons nadalenques del segle XV (1949), Teatre hagiogràfic (1957), Teatre profà (1962), El Cancionero Musical de Palacio (1965), els volums corresponents als. XIV (1964) i a poesia i teatre del s. XV (1964) de l’obra Literatura catalana antiga, els estudis La légende de Judas Iscarioth dans le théâtre catalan et provençal (1957), els textos dramàtics El davallament de la Creu a Catalunya i El fragment inèdit d’Ulldecona (1967), Joan Timoneda i la “Flor de enamorados” (1972), el recull d’estudis Poesia popular i literatura (1974), la selecció d’assaigs Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984), El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans (1984), “Sol, i de dol”, de J.V. Foix (1985, 1993), Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII (1991), Materials i estudis de folklore (1993), Lectura de textos medievals i renaixentistes (1994), Teatre català antic (1994-95) i Assaigs i altres indagacions crítiques (1996),Corpus d’antiga prosa popular (2000). És autor de l’edició crítica de Poesies catalanes de Pere Serafí (2001). Fou guardonat amb els premis Menéndez y Pelayo del CSIC (1947), del certamen de poesia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), Milà i Fontanals de l’IEC (1955), de literatura catalana de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’assaig (1985) i el Crítica Serra d’Or (1996). El 1993 li fou lliurada la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

  1. Enrich i Murt, M. (1997)
  2. Miró i Baldrich, R. (2006).
Vegeu bibliografia

Llegir més...