OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jeroni Rosselló i Ribera

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, lul·lista i traductor.
Palma, Mallorca, 1826 — Palma, Mallorca, 1902

Vida i obra

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1850) i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional. Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca. Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana (Hojas y flores, 1853; Ecos del septentrión, 1857) i en moltes composicions en català. D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del llenguatge arcaic, que usàen les seves composicions sobre la història de Mallorca, premiades als Jocs Florals de Barcelona el 1861 i el 1862 i recollides a Lo joglar de Mallorca (1862). Obtingué altres premis als Jocs Florals, diversos dels quals sota el pseudònim de Lo Cançoner de Miramar, i en fou també mantenidor (1865 i 1883) i president (1873). Col·laborà a les revistes de Mallorca i al Calendari Català i “Lo Gay Saber” de Barcelona, principalment amb traduccions de poetes estrangers. El 1863 publicà Poetas de las islas Baleares, recull de composicions castellanes d’autors dels s. XVI i XVII, i el 1873, anònimament, Flors de Mallorca. Poesies d’autors vivents (també publicat amb el títol Poetes balears. Segle XIX) (→antologies literàries del segle XIX). Lul·lista apassionat, treballà en una “Biblioteca Lul·liana” i projectà per primera vegada la publicació de tota l’obra catalana de Ramon Llull; el 1859 publicà l’edició d’Obras rimadas de Ramon Llull, en què, al costat de composicions fins aleshores inèdites, introduí peces clarament apòcrifes, alguna de les quals fins i tot redactada per ell mateix (Lo conqueriment de Mallorca). Per motius de salut, la seva tasca fou continuada, amb més rigor científic, per MateuObrador i Bennàssar. Preparà també l’edició del Fèlix per a la “Biblioteca Catalana” de MariàAguiló.

Bibliografia

  1. Juretschke, H. (1976).
Vegeu bibliografia

Llegir més...